Anar al mdul «El Cas dels catalans» Anar al mdul «Tots a Westminster» Anar al mdul «Tothom a Esccia» Anar al mdul «Tothom a ustria» Anar al mdul «Tothom a Dinamarca» Anar al mdul «Documentals» Anar al mdul «Tothom a Irlanda» Anar al mdul «Llibres»
 Dijous 29 de juny de 2017
CA EN  
Tothom a Irlanda
Prmer per veure el men o directament als LEDs de dalt
Ja som 14.820 seguidors. Adheriu-vos-hi!
 
Adhesi al poble irlands

Labril de 1886, Josep-Narcs Roca i Farreras redactava el fams manifest titulat Missatge dadhesi al poble irlands publicat a la revista lArch de Sant Mart i que es va enviar amb ms de sis mil signatures al lder irlands Charles Stewart Parnell. El manifest feia aix:

LArch de Sant Mart, peridic defensor de la reivindicaci dels drets civils i poltics de la Ptria Catalana, en nom propi felicita enrgicament Mr.Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, sadhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlands que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat pugin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi !Visca Irlanda lliure!

El manifest tingu un gran acolliment i marc un punt darrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuaren ja a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb ms fora. Un ress especial tingu el que es conegu com lAlament de Pasqua (iri Amach na Csca) el 24 dabril de 1916, amb la proclamaci del Govern provisional de la Repblica irlandesa. El document de proclamaci comenava amb Homes i dones dIrlanda: en nom de Du i de i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradici de ser naci, Irlanda, a travs nostre, apella als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat tot declarant el dret de la gent dIrlanda el dret al control dels destins irlandesos. Aquest any hom commemora el centenari daquell alament que acab amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britniques les quals efectuaren una brutal repressi que, tanmateix, signific un punt de no retorn i que acab amb la independncia dIrlanda lany 1921 amb la divisi de lilla en dos estats, un dells, lUlster, sota dominaci britnica.

Quatre anys ms tard, podem llegir a La Veu de Catalunya del 2 de novembre de 1920 la notcia sobre la Vetllada patritica en honor de Mac Swiney, alcalde de Cork. Aquesta vetllada se celebr al sal dactes del CADCI, que compt amb una gernaci inusual i que tingu la participaci entre daltres de Ventura Gassol, el canonge Card, Adri Gual i Artur Martorell. El dia abans a la plaa de Catalunya de Barcelona tingu lloc un acte solemne dhomenatge a lAlcalde de Cork mort en vaga de fam a la pres de Brixton i que apleg una enorme multitud.

Al respecte voldrem recordar la recent presncia a Barcelona, de Cathal Brugha, nt de Terence Mac Swiney, el passat dia 3 de mar en lacte de lliurament dels premis de la Nit de la Memria, organitzada per la Comissi de la Dignitat i que tingu la seva continuaci en un acte celebrat a la Plaa de Catalunya en record i homenatge a Mac Swiney.

Aquests darrers anys la relaci entre Irlanda i Catalunya sha anat accentuant. El 2013, lalcalde de Dubln, Oisin Quinn, juntament amb el regidor de cultura de lAjuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, inauguren la placa que acompanya lolivera centenria a Cows Lane, al centre de la ciutat, amb el lema Viure lliure, en un acte de reconeixement dels homes i dones que lluitaren a Barcelona el 1714.

El maig de 2015, el nou alcalde de la capital irlandesa, Christy Burke, en una entrevista amb la delegaci de Diplocat declara que Catalunya mereix la independncia. Dos mesos ms tard, al Parlament irlands t lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari dAfers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Surez.

Hem de valorar tanmateix el treball que realitzen els membres de lANC dIrlanda, aix com el del mn universitari, de lempresa o de les arts. Al mateix temps, els qui estem treballant en la campanya El cas dels catalans (www.casdelscatalans.cat) farem tot el que estigui a les nostres mans per a incrementar aquestes relacions comptant amb el suport dels milers dadherits. Podem dir sense cap mena de dubte que Catalunya i Irlanda, Irlanda i Catalunya, estan ms a prop que mai.

Missatge al poble d'Irlanda

Adhesi al poble irlands

Labril de 1886, Josep-Narcs Roca i Farreras redactava el fams manifest titulat Missatge dadhesi al poble irlands publicat a la revista lArch de Sant Mart i que es va enviar amb ms de sis mil signatures al lder irlands Charles Stewart Parnell. El manifest feia aix:

LArch de Sant Mart, peridic defensor de la reivindicaci dels drets civils i poltics de la Ptria Catalana, en nom propi felicita enrgicament Mr.Parnell pel triomf obtingut per Irlanda. Els sotasignants, decidits defensors dels drets de Catalunya en tota sa integritat, sadhereixen a aquesta mostra de simpatia per al gran poble irlands que amb tant de zel i activitat defensa sa llibertat i autonomia. Tant de bo que aviat pugin els irlandesos tornar-nos semblant obsequi !Visca Irlanda lliure!

El manifest tingu un gran acolliment i marc un punt darrencada en les relacions catalano-irlandeses que continuaren ja a finals del segle XIX i principis del XX cada cop amb ms fora. Un ress especial tingu el que es conegu com lAlament de Pasqua (iri Amach na Csca) el 24 dabril de 1916, amb la proclamaci del Govern provisional de la Repblica irlandesa. El document de proclamaci comenava amb Homes i dones dIrlanda: en nom de Du i de i de les generacions mortes dels quals rep la vella tradici de ser naci, Irlanda, a travs nostre, apella als seus infants a seguir la bandera i assestar un cop per la seva llibertat tot declarant el dret de la gent dIrlanda el dret al control dels destins irlandesos. Aquest any hom commemora el centenari daquell alament que acab amb la derrota dels patriotes irlandesos davant les forces britniques les quals efectuaren una brutal repressi que, tanmateix, signific un punt de no retorn i que acab amb la independncia dIrlanda lany 1921 amb la divisi de lilla en dos estats, un dells, lUlster, sota dominaci britnica.

Quatre anys ms tard, podem llegir a La Veu de Catalunya del 2 de novembre de 1920 la notcia sobre la Vetllada patritica en honor de Mac Swiney, alcalde de Cork. Aquesta vetllada se celebr al sal dactes del CADCI, que compt amb una gernaci inusual i que tingu la participaci entre daltres de Ventura Gassol, el canonge Card, Adri Gual i Artur Martorell. El dia abans a la plaa de Catalunya de Barcelona tingu lloc un acte solemne dhomenatge a lAlcalde de Cork mort en vaga de fam a la pres de Brixton i que apleg una enorme multitud.

Al respecte voldrem recordar la recent presncia a Barcelona, de Cathal Brugha, nt de Terence Mac Swiney, el passat dia 3 de mar en lacte de lliurament dels premis de la Nit de la Memria, organitzada per la Comissi de la Dignitat i que tingu la seva continuaci en un acte celebrat a la Plaa de Catalunya en record i homenatge a Mac Swiney.

Aquests darrers anys la relaci entre Irlanda i Catalunya sha anat accentuant. El 2013, lalcalde de Dubln, Oisin Quinn, juntament amb el regidor de cultura de lAjuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, inauguren la placa que acompanya lolivera centenria a Cows Lane, al centre de la ciutat, amb el lema Viure lliure, en un acte de reconeixement dels homes i dones que lluitaren a Barcelona el 1714.

El maig de 2015, el nou alcalde de la capital irlandesa, Christy Burke, en una entrevista amb la delegaci de Diplocat declara que Catalunya mereix la independncia. Dos mesos ms tard, al Parlament irlands t lloc un debat entre parlamentaris irlandesos i el Secretari dAfers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat, Josep Manuel Surez.

Hem de valorar tanmateix el treball que realitzen els membres de lANC dIrlanda, aix com el del mn universitari, de lempresa o de les arts. Al mateix temps, els qui estem treballant en la campanya El cas dels catalans (www.casdelscatalans.cat) farem tot el que estigui a les nostres mans per a incrementar aquestes relacions comptant amb el suport dels milers dadherits. Podem dir sense cap mena de dubte que Catalunya i Irlanda, Irlanda i Catalunya, estan ms a prop que mai.

 
 
El Cas dels catalans (2017)
Lloc dissenyat per ser visualitzat amb navegadors d'ltima generaci
Vrs 3.0