Anar al mdul «El Cas dels catalans» Anar al mdul «Tots a Westminster» Anar al mdul «Tothom a Esccia» Anar al mdul «Tothom a ustria» Anar al mdul «Tothom a Dinamarca» Anar al mdul «Documentals» Anar al mdul «Tothom a Irlanda» Anar al mdul «Llibres»
 Divendres 24 de novembre de 2017
CA EN  
Tothom a ustria
Prmer per veure el men o directament als LEDs de dalt
Ja som 14.812 seguidors. Adheriu-vos-hi!
 
Lacolliment dels catalans a Viena

L'ocupaci de Catalunya per les tropes franco-castellanes l'any 1714 provoc un dels exilis ms nombrosos que mai s'havien produt a Europa fins aquella data. Arran de la Guerra de Successi es calcula que hi va haver entre 25.000 i 30.000 exiliats. Ja uns anys abans, a partir de l'ocupaci del Pas Valenci i de l'Arag, l'any 1707, i la consegent prdua dels seus furs i de les seves llibertats, Catalunya reb gent que havia fugit de terres valencianes, aragoneses i tamb de Castella. Molts daquests refugiats desprs de la desfeta del 1714 hagueren de marxar cap a terres austraques aix com lany 1715 un cop ocupades Mallorca i Eivissa hagueren tamb de fer-ho molts illencs. Un bon nombre ho feren embarcant cap a Itlia per no haver de passar per Frana i s'establiren en terres de l'Imperi austro-hongars.

Aix, ustria -i la seva capital Viena- donaren acolliment a milers daquests exiliats que sestabliren per terres arreu de limperi fins a Npols i molts, tanmateix, van participar en els exrcits imperials en la lluita contra els turcs. Fins i tot hi hagu un intent de colonitzaci al Banat de Temesvr, a la Vojvodina (avui entre Hongria, Romania i Srbia) entre 1735 i 1737 per fundar la Nova Barcelona, per la guerra contra els turcs i la pesta, amb la mort de molts exiliats, van obligar a suspendre aquell intent. Alguns daquests exiliats tingueren una paper notori com Ramon de Vilana Perlas que fou Secretari dEstat, el bisbe Antoni Folch de Cardona, el general Rafael Nebot, lhistoriador Francesc de Castellv, lambaixador Felip de Ferran i de Sacirera o Pere Joan Barcel (el Carrasclet) entre daltres.

Desprs del Tractat de Viena entre Carles VI i Felip V, el 1725, alguns daquests exiliats tornaren a Catalunya i uns quants recuperaren els seus bns per molts, la majoria, no pogueren tornar mai ms a la seva terra. Avui dia es compten per milers els descendents daquells exiliats que tot i no tenir documentada la seva nissaga hom pot constatar-ho en els cognoms que tot i les seves variants han quedat com a mostra palesa daquell exili.

Catalunya t el deute de recordar i dhomenatjar aquells exiliats que ho donaren tot, fins i tot la vida, per una terra que no tornarien mai ms a veure. I al mateix temps Catalunya tamb ha dagrair lacolliment que el poble austrac els don.
 
 
El Cas dels catalans (2017)
Lloc dissenyat per ser visualitzat amb navegadors d'ltima generaci
Vrs 3.0