D’ençà la caiguda de Catalunya en mans dels exèrcits castellà i francès, l’any 1714, arran de l’anomenada Guerra de Successió en els fets que tot el món conegué com El Cas dels Catalans fi ns l’any de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, el 1945, on tres representants del Consell Nacional Català a l’exili s’adreçaren als quatre estats patrocinadors de la Conferència sobre Organització Internacional celebrada a San Francisco (on va néixer l’ONU) presentant El Cas de Catalunya tot denunciant que “El confl icte entre Catalunya i Espanya, com qualsevol altre problema entre una nacionalitat oprimida i el seu opressor, sempre ha estat un problema de natura internacional”, els catalans han maldat una i altra vegada per recuperar les seves llibertats. Aquests fets, amb gairebé tres-cents anys pel mig, són dos esdeveniments que ens permeten situar d’una manera clara i fi dedigna el marc històric que es dóna a conèixer al qual s’hi afegeix el ressorgiment de l’independentisme a partir de l’any 1945 fi ns als nostres dies.

“Del Cas dels Catalans al Cas de Catalunya”, esdevé la informació clara i fefaent de fets, accions i intervencions de persones i de col·lectius de catalans, persones i col·lectius tenaços i convençuts de les seves raons i drets per tal de defensar-se davant d’atacs sense raó, per tal d’impulsar demandes i realitzar accions per assolir objectius de dret que si més no, i no es poca cosa, quedaran o han quedat per la història i han sumat i sumaran a la relació d’aquells fets que encara demostren més fefaentment l’existència de la nostra nació com a tal. Accions i fets que ens fan omplir d’orgull i empenta per tal de continuar éssent el que som.”

Jaume Manel Oronich