«The Case of the Catalans Consider'd» i «The Deplorable History of the Catalans» són dos opuscles, escrits i publicats a Londres el 1714, d'especial rellevància per condemnar la política dels representants del govern conservador que en aquell moment tenia el poder a Gran Bretanya la qual cosa significava una traïció a les promeses fetes a la paraula dels plenipotenciaris catalans donada per la reina Anna d'Anglaterra en el Pacte de Gènova 1705.

Els opuscles posen de manifest la preocupació i la indignació al mateix temps de molts ciutadans anglesos per la política duta a terme pel seu govern i fan una crida als governants britànics a fer honor al compromís adquirit. Si no és així, adverteixen, el mot catalans esdevindrà sinònim de la deshonra anglesa.

Gairebé tres-cents anys més tard, el 14 de juliol del 2010, catorze diputats britànics de diverses formacions polítiques presentaren una moció al Parlament de Westminster en què declaraven “que s'ha de permetre als residents de Catalunya el dret a determinar democràticament el seu propi futur”. Curiosament, o no, entre els catorze diputats signants de la moció a favor dels drets dels catalans no n'hi havia cap del partit tory.

Les associacions Francesc de Castellví, Moviment civil 11 de setembre i Memorial 1714, van posar en marxa la campanya Tots a Westminster que entre els mesos de març i maig del 2011 va recollir milers d'adhesions tant de particulars com d’entitats arreu de Catalunya a un Manifest d'agraïment als 14 diputats britànics. Aquestes adhesions es lliuraren al mateix Parlament de Westminster en un acte solemne el dissabte dia 13 de juny del 2011 pels representants de les tres entitats acompanyats d’un nombrós grup de catalans.

Més endavant, el dia 11 de setembre del 2012, el mateix diputat gal·lès (Hywel Williams) que encapçalà la moció del 2010 en presentà una de nova a favor de la independència de Catalunya. Tanmateix, uns mesos més tard, el dia 28 de novembre, la diputada del SNP, Sandra White, amb el suport de vint-i-dos diputats més, va presentar una moció al Parlament de Holyrood, a Edimburg, en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació. El 4 de juny del 2014 un altre nombrós grup de catalans lliurà als diputats escocesos, al Parlament d’Edimburg, un manifest d’agraïment en un acte molt emotiu que féu palès el sentiment compartit dels pobles català i escocès i que comptà amb la presencià (en nom de l’Associació de Municipis per la Independència) dels alcaldes de Ripoll, Jordi Munell, i de Sarrià de Ter, Roger Torrent.

La campanya El cas dels catalans ha continuat el seu camí amb la realització d’altres accions com la visita efectuada a l’Ajuntament de Viena (a l’octubre del 2014) amb el lliurament d’un manifest recordatori de l’acolliment que la ciutat va realitzar l’any 1714 als catalans que s’exiliaren, així com l’anada a la ciutat de l’Alguer (per Sant Joan del 2014) amb sengles actes a l’Ajuntament, a la Delegació de la Generalitat i a les seus d’Òmnium Cultural i de l’Obra Cultural de l’Alguer. També s’han realitzat nombrosos actes, conferències i debats arreu dels Països Catalans.

Els impulsors de la campanya creiem cabdal treballar per la internacionalització de la causa catalana, perquè es conegui arreu del planeta i puguem així trobar l’aixopluc i el suport necessaris per a un futur lliure en que Catalunya sigui un poble més entre els pobles lliures de la terra. Sortosament, a més a més del treball realitzat pels responsables de relacions exteriors de la Generalitat de Catalunya, hi ha la feina que efectuen nombroses entitats i agrupacions, des de l’Assemblea Nacional Catalana al Col·lectiu Wilson. L’esforç de tots plegats està aconseguint que el procés català sigui ja reconegut arreu i compti cada dia que passa amb més complicitats.

També s'ha anat treballant en la confecció de materials que complementin les actuacions de la campanya. En aquest sentit, a part de la reedició del llibre El cas dels catalans (en anglès i català) s’ha realitzat un documental, Catalunya pròxim estat europeu independent, que s’ha enviat en versió en anglès i en versions subtitulades en alemany, castellà i francès a més de 4.500 mitjans de comunicació d’arreu del planeta, als cinc continents, des d’Austràlia al Canadà i des de Sud-àfrica a Noruega, passant per la Xina i el Japó, o Rússia i els Estats Units, amb un total de 205 països.

El 19 de maig del 2015 el Parlament danès (Folketinget) aprovà una resolució apostant pel diàleg entre Catalunya i Espanya a instància dels diputats de l’Aliança Roja-Verda (Enhedslisten), una resolució històrica pel reconeixement dels drets dels catalans. El dia 12 de novembre del mateix any un grup de cinquanta catalans van ser rebuts al Parlament danès pel diputat Nicolaj Villumsen a qui es va fer lliurament d’un manifest d’agraïment amb 20.000 adhesions.

El maig del 2016 s'edita el llibre Del Cas dels catalans al Cas de Catalunya a càrrec de sis especialistes (Josep Cruanyes, Josep Ferrer, Jordi Miravet, Agustí Soler, Xabier Strubell, Toni Strubell i prologat per Jaume Manel Oronich) sobre grans moments de la història de Catalunya que mostren que durant tres-cents anys Catalunya no ha deixat de lluitar per les seves llibertats.

L’any 2016 té una significació especial en les relacions catalano-irlandeses a través de la història. Farà 130 anys de l’enviament del Missatge d’adhesió al poble irlandès al líer irlandès Charles Stewart Parnell acompanyat de sis mil adhesions. D’una altra banda és el centenari de l’Aixecament de Pasqua (Poblacht na h Eireann) que fou brutalment reprimit però que, Tanmateix, significà l’inici de l’etapa final que portà a la independència d’Irlanda l’any 1921.

Aquests darrers anys s’han intensificat les relacions entre els dos països amb la recepció al Parlament de Dublin de la delegació de la Generalitat de Catalunya i del Diplocat, l’any 2015 o l’agermanament entre les ciutats de Barcelona i Dublin, així com altres actes celebrats a Catalunya dels quals destaquem l’homenatge a l’alcalde de Cork, Terence Mac Swiney, mort a la presó de Brixton l’any 1920, organitzat per la Comissió de la Dignitat, que s’efectuà a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’acte comptà amb la presència del seu nét, Cathal Brugha, tot rememorant l’acte d’homenatge a Mac Swiney que li dedicà el poble català el 2 de novembre del 1920.

El dia 21 de setembre del 2016, a l'Audio Visual room del Parlament d'Irlanda (Oireachtas), a la ciutat de Dublín, amb l’assistència de representants dels diversos partits irlandesos, tingué lloc la recepció a un grup d’una cinquantena de catalans representants de diferents àmbits i institucions i d’arreu de les comarques catalanes que feren el lliurament del manifest Missatge al poble d’Irlanda. A la recepció també hi assistiren una dotzena de membres de l’Assemblea Nacional Catalana d’Irlanda. El manifest fou lliurat en gaèlic, anglès i català pel senador d’ERC, Josep Rufà, en nom dels vint mil adherits i que, tanmateix, comptà amb l’adhesió de destacades personalitats de l’àmbit polític, social i cultural dels Països Catalans, amb el suport de més de cinc-centes entitats.